Biografia de Víctor Català

Víctor Català és el pseudònim que utilitza Caterina Albert i Paradís a l'hora de firmar les seves obres.
L'autora catalana neix a l'Escala, l'any 1869, i mort al seu poble natal l'any 1966.

La seva vida literària es pot  dividir en tres parts:
     
           -  Modernisme: -El cant dels mesos (1901), poemari.
                                     -Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemari.
                                     -Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs.
                                     -Drames rurals (1902), recull de contes.
                                     -Ombrívoles (1904), recull de contes.
                                     -Caires Vius  (1907), recull de contes.
                                     -Solitud (1905), novel·la.
                                                                          




           - Segona etapa: - La Mare-Balena" (1920), recull de contes.
                                     - Un film (3.000 metres), (1926), novel·la.
                                     - Marines (1928), antologia.
                                      - Contrallums , 1933, recull de contes
                                                                                 




              - Postguerra:   -   Retablo (1944), recull de contes en castellà.
                                      -  Mosaic (1946), proses literàries.
                                      -  Vida mòlta (1950), recull de contes.
                                      - Jubileu (1951), recull de contes.
                                      - Obres Completes (1951).

Video "Solitud"

Comentari de text

Solitud,  Capítol XI: Mal de muntanya

L’estiu hauria passat lànguid o cruel per a la Mila, si no l’hagués distreta una mica la gent que durant tot ell pujà sovint a l’ermita.

A voltes eren colles de caçadors de ciutat, amb grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses i petites i els cossos entortolligats de corretges i andròmines, seguits de canilles de gossos de casta, malmesos en la ganduleria, amb el pelatge com un espill i la greixina tremolant-los a cada correguda. Uns i altres, homes i bèsties, seguien la muntanya com alienats, atronant-ho tot a rialles i a lladrucs, fent tornar boigs els pràctics i omplint coratjosament l’espai de trets desengaltats. Era per miracle que aquells caçadors de motlle duguessin una peça penjant del sarró complicat i luxós, mes en canvi solien dur una fam de voltor, i així que entraven com una .tempesta en la casa no hi havia prou ous per a fer-los truites ni prou temps per a matar pollastres i coure’ls a marxes dobles. I mentre menjaven cada un per quatre, la Mila els veia divertir-se follament, fent brometes de criatura, admirant-se ells mateixos de cua d’ull el vestit bonic o l’aire bèl·lic, i contant proeses hiperbòliques amb un aplom i envergadura tota cyranesca. A la dona també la divertien a sa manera aquells alegrois entremaliats de marrecs que han fugit d’estudi, i comparava en son magí aquells caçadors d’estrena amb els de l’encontrada, tots rústics i malportats, amb una calça a garró i l’altra doblegada, amb les espardenyes rebentades i la canana lligada amb cordill, mes amb el morralet paridor tot encrostat de sang seca i els canons de l’escopeta esqueixalats de l’extrem com una randa, a força d’escupir plom feridor.

Llistat de paraules destacades:

lànguid: Dèbil, mancat d’energia, de vigor, d’empenta. Una veu lànguida. Prendre en alguna cosa un interès lànguid.

ormeigs: Conjunt de les eines i instruments d’algun ofici o art. 

andròmines: Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. Ens hem de desfer de totes aquestes andròmines.

canilles : Colla de gossos que cacen plegats. 

greixina : Untor de greix.

follament: D’una manera boja, com un boig. Estar bojament enamorat.

hiperbòliques: Relatiu o pertanyent a la hipèrbola.

alegrois: Manifestacions d’alegria. Els nens, en veure el parc, quins alegrois!  

magí : Cap com a seient de la imaginació. El teu magí sempre en barrina alguna. Això, treu-t’ho del magí: no ho aconseguiràs per més que facis.

canana : artutxera que es porta cenyint la cintura.

morralet: Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de cos curt i rabassut, aletes laterals arrodonides i color vermellós.

Paraules destacades del DIEC 2.


Context

 Aquest text procedeix de l'obra de Víctor Català Sollitud , concretament del capítol XI: Mal de
 muntanya. Aquesta obra va ser publicada entre 1904 i 1905, i es classifica dins del modernisme

 català.

 Pensem que està escrita per a públic adult, ja que és una novel·la difícil 

 d'entendre i amb una temàtica complexa.

  Al ser una novel·la plena de símbols es considera una novel·la simbòlica.

Contingut temàtic

En el títol es pot veure el simbolisme de l'obra, ja que al llarg d'aquesta Víctor Català utilitza la
muntanya per un doble sentit, el lloc on es porta a terme l'obra i després la muntanya com el difícil camí de la vida, amb grans pendents i daltabaixos constants.

L'argument de l'obra es basa en una noia, la Mila, que va en busca del seu jo interior i vital.
En aquest fragment podem veure la personatge principal, la Mila, clarament un personatge rodó per la seva evolució psicològica.
L'obra es desenvolupa en una muntanya, símbol  de dificultat i superació.
  

Obres i la seva importància:

Víctor Català ha fet moltes obres com El cant dels mesos, La mare-balena, Caires Vius, Marines etc... però clarament es poden destacar dos:

Drames rurals

Són un conjunt de contes publicats conjuntament l'any 1902 on destaquen les metàfores. El llibre va ser un gran èxit pel que fa les vendes, de fet, el mateix any de la creació es van exhaurir els exemplars i van fer una segona edició afegint un últim conte Els judicis crítics.

Solitud

És una novel·la  publicada en fulletons en la revista Joventut el 1905, però aquesta novel·la, que és la més coneguda i la més important per part de la seva autora, va ser publicada sencera l'any 1909. A més, va ser traduïda a molts idiomes com l'alemany, l'anglès, francès, italià...
Solitud és una obra clarament modernista que parla sobre una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial. La dona, pateix tal insatisfacció que té problemes emocionals molt forts  que la condueixen a la busca de relacions personal amb altres personatges. Al final de la novel·la, la dona descobrirà la seva pròpia personalitat assumint la seva solitud per poder començar una nova vida.

Autors més destacats de la narrativa modernista:


- Raimon Caselles neix a Barcelona l'any 1855, i  és considerat un dels pares del modernisme  
  català amb obres com Els sots feréstecs.
                                                                             

- Josep Pou i Pagès neix a Figueres l'any 1873, es concentra principalment en obres de teatre,
  com  Papallones.
                                                                                 

- Prudenci Bertrana neix a Tordera l'any 1867, escriptor amb gran sentiment nacionalista, amb obres
   com Josafat.
                                                                             

Característiques del modernisme català

El modernisme literari català es caracteritza principalment per:

- Critiques i enfrontament amb la societat en la que viuen.
- Donat aquest rebuig a la societat busquen evadir-se.
- Volen una societat més moderna per a millorar-la.
- Defensen el naturalisme i el realisme en les seves obres.

A part de aquestes característiques sorgeixen dos amb especial importancia:

- Novelisme simbòlic, una paraula no es limita a expresar alló que és, sinó que amaga un altre
  significat.

- Srgeix un nou tema, la recerca per part del personatge de la seva completa satisfacció, i per
   això fa una recerca del seu jo interior.

Narrativa Modernista

Segles XIX d.C - XX d.C

L’aparició del Modernisme no va comportar un gran canvi en la narrativa, tret dels interessos que comportava. El nou corrent va haver d'enfrontar-se a la crisi amb el naturalisme novel·lístic. La intenció d'incorporar Catalunya a la cultura modernista va crear uns primers moments de desorientació. A la dècada final del segle la novel·la seguia en mans dels naturalistes, mentrestant el modernisme ensenyava la narració curta.
Els modernistes van incorporar la influència que el medi exerceix sobre els personatges, contra la qual lluiten els protagonistes.
Amb l'inici del nou segle podem parlar ja de la narrativa moderna. La consolidació del Noucentisme va significar la marginació dels intel·lectuals modernistes i l'expulsió radical del gènere novel·lístic.
El 1900, va augmentar el públic lector coses que va ser un fenomen decisiu per la novel·la. Tot seguit en va formar una novel·la modernista sòlida que més tard es va diversificar en diferents tendències: la rural, la decadentista i la costumista, entre altres.