Comentari de text
Solitud, Capítol XI: Mal de muntanya
L’estiu hauria passat lànguid o cruel per a la Mila, si no l’hagués distreta una mica la gent que durant tot ell pujà sovint a l’ermita.
A voltes eren colles de caçadors de ciutat, amb grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses i petites i els cossos entortolligats de corretges i andròmines, seguits de canilles de gossos de casta, malmesos en la ganduleria, amb el pelatge com un espill i la greixina tremolant-los a cada correguda. Uns i altres, homes i bèsties, seguien la muntanya com alienats, atronant-ho tot a rialles i a lladrucs, fent tornar boigs els pràctics i omplint coratjosament l’espai de trets desengaltats. Era per miracle que aquells caçadors de motlle duguessin una peça penjant del sarró complicat i luxós, mes en canvi solien dur una fam de voltor, i així que entraven com una .tempesta en la casa no hi havia prou ous per a fer-los truites ni prou temps per a matar pollastres i coure’ls a marxes dobles. I mentre menjaven cada un per quatre, la Mila els veia divertir-se follament, fent brometes de criatura, admirant-se ells mateixos de cua d’ull el vestit bonic o l’aire bèl·lic, i contant proeses hiperbòliques amb un aplom i envergadura tota cyranesca. A la dona també la divertien a sa manera aquells alegrois entremaliats de marrecs que han fugit d’estudi, i comparava en son magí aquells caçadors d’estrena amb els de l’encontrada, tots rústics i malportats, amb una calça a garró i l’altra doblegada, amb les espardenyes rebentades i la canana lligada amb cordill, mes amb el morralet paridor tot encrostat de sang seca i els canons de l’escopeta esqueixalats de l’extrem com una randa, a força d’escupir plom feridor.
Llistat de paraules destacades:
lànguid: Dèbil, mancat d’energia, de vigor, d’empenta. Una veu lànguida. Prendre en alguna cosa un interès lànguid.
ormeigs: Conjunt de les eines i instruments d’algun ofici o art.
andròmines: Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. Ens hem de desfer de totes aquestes andròmines.
canilles : Colla de gossos que cacen plegats.
greixina : Untor de greix.
follament: D’una manera boja, com un boig. Estar bojament enamorat.
hiperbòliques: Relatiu o pertanyent a la hipèrbola.
alegrois: Manifestacions d’alegria. Els nens, en veure el parc, quins alegrois!
magí : Cap com a seient de la imaginació. El teu magí sempre en barrina alguna. Això, treu-t’ho del magí: no ho aconseguiràs per més que facis.
canana : artutxera que es porta cenyint la cintura.
morralet: Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de cos curt i rabassut, aletes laterals arrodonides i color vermellós.
Paraules destacades del DIEC 2.
Context
Aquest text procedeix de l'obra de Víctor Català Sollitud , concretament del capítol XI: Mal de
muntanya. Aquesta obra va ser publicada entre 1904 i 1905, i es classifica dins del modernisme
català.
Pensem que està escrita per a públic adult, ja que és una novel·la difícil
d'entendre i amb una temàtica complexa.
Al ser una novel·la plena de símbols es considera una novel·la simbòlica.
Contingut temàtic
En el títol es pot veure el simbolisme de l'obra, ja que al llarg d'aquesta Víctor Català utilitza la
muntanya per un doble sentit, el lloc on es porta a terme l'obra i després la muntanya com el difícil camí de la vida, amb grans pendents i daltabaixos constants.
L'argument de l'obra es basa en una noia, la Mila, que va en busca del seu jo interior i vital.
En aquest fragment podem veure la personatge principal, la Mila, clarament un personatge rodó per la seva evolució psicològica.
L'obra es desenvolupa en una muntanya, símbol de dificultat i superació.
